El paisatge d'uns crims

La primavera de 1928 va ser plujosa als altiplans dels Comalats, els sembrats eren molt alts i els boscos esponerosos. La tarda del dissabte 19 de maig, a la Pobla de Ferran, un poble d'un sol carrer, va esclatar la tragèdia: un pagès, Josep Marimon, va matar vuit infants i una dona, i va deixar-ne ferides tres més. L'assassí va fugir i no el van caçar fins una setmana més tard, mentre dormia en un camp de civada. Aquell paisatge agrest va perdre la seva condició natural, els periodistes s'hi van acostar, àvids de sang. La societat necessitava respostes: Marimon havia de ser boig, no hi podia haver cap altra explicació. Salvador Dalí, per., des de la impostura, en va trobar una d'original: per a ell, l'assassí havia comès un «acte sublim» al matar nenes i nens i deixar aquelles mares bramant en aquell únic carrer envoltat de boscos, marjades i camps.