A dalt mes alt

Rostos avall Sobre la gespa lluu el rou violeta estabornit pel sol. De nou, l'arruga afònica d'un rastre lleu de boira es trenca just per l'aresta finíssima d'un moviment: esclata a l'arbre un ram d'ocells atemorits;retruny, al lluny,la vida rodolant ro