Fins a l'era digital, les relacions dels catalans amb Llatinoamérica s'han teixit arran del desplaÇament físic. Els viatges, els exilis i les migracions els han dut cap als grans centres de preséncia catalana, a Cuba, Méxic i a l'Argentina, peró també a ampliar la traÇa cap a altres països, a Colómbia o Costa Rica, a Xile o al Brasil. Com a fruit del contacte d'aquests catalans i catalanes amb Llatinoamérica tenim textos ficcionals i factuals, originals i traduccions, en format de llibre o a la premsa, i en catalá, castellá i portugués. Més encara, al segle XXI s'ha accentuat la circulació de textos i teories sense la deslocalització de les persones. Entre els protagonistes de la circulació d'idees entre Catalunya i Llatinoamérica hi compten noms reconeguts com Santiago Rusiñol, Josep Carner, Agustí Bartra o Josep Pla, peró hi continua havent un reguitzell de trajectóries llatinoamericanes per explorar. Aquest llibre analitza la petjada textual dels catalans a Llatinoamérica i l'impacte de Llatinoamérica als textos dels catalans durant els segles XIX i XX des de l'óptica del segle XXI.
