Aquest és un conte que no s'acaba mai. I sempre és diferent. També abriga, perquè és brodat a sobre d'un cobrellit. El va començar la iaia de la iaia de la iaia de la meva iaia i explica la història de la família des de sempre. Ella hi va brodar la seva història. Feia un temps que notava que perdia la memòria, però no volia oblidar els records de la seva vida, i els va anar cosint a un cobrellit blanc. La meva iaia hi ha cosit la seva pròpia, d'història. I cada tarda, la nostra gateta tigrada, la iaia i jo, seiem amb el cobrellit i la iaia ens explica totes les històries que hi ha brodades. Des de fa un temps, però, el conte apareix descosit per alguna banda, i la iaia l'ha de sargir mentrejo li explico ben bé com anava la història que s'ha desfilat. Ella diu que el descús un menairó que s'ha instal·lat a casa, però... I si ella també ha començat a perdre la memòria
