Damiá Bardera, sense renunciar al segell literari que li és propi, ens ofereix amb aquests contes una propina llarga i generosa, més de noranta relats --la majoria dels quals, breus-- amb un denominador comú: l'experiéncia adulta i desangelada del món i de la infantesa. Un llibre entranyable i vital en qué el blanc i el negre de la primera part contrasta amb l'esclat de llum i color de la segona, una obra inquietant que sumirá el lector en una hipnótica sensació de buidor i alliberament. " Bardera s'ho juga tot a la carta de la senzillesa estructural, sense florilegis ni endeutaments retórics. Té un gran domini de l'el·lipsi, i el ritme veloÇ i ágil dels fragments es transforma en un artefacte literari subjugant" ( Lluís Muntada, del próleg)
