Quan vaig descobrir els terribles crims comesos contra Gisèle Pelicot, vaig entendre que en aquesta història confluïen totes les qüestions filosòfiques sobre les quals he escrit i que em toquen de prop quan es tracta de les relacions entre les dones i els homes: la submissió, el consentiment i les injusticies de gènere en la sexualitat heterosexual. Vaig dubtar d'anar al judici de Mazan, però em vaig adonar que, com a filòsofa i com a dona, havia d'escriure sobre la meva experiència en aquell procés i exposar-hi les meves reflexions. Havia de respondre la pregunta que m'obsessiona: es pot conviure amb els homes
