El treball dels estudiosos de la cultura popular, com fou el cas de Francisco G. Seijo Alonso (1925-2013), va permetre recuperar part d'un patrimoni culinari fràgil i vulnerable, que es transmetia fonamentalment per via oral i on les dones ?les cuineres del territori?, foren les protagonistes. El seus testimonis, recollits entre 1968 i 1972, conformaren la monografia Cocina alicantina. La cuina i el menjar alacantí (1973). Aquest treball ha servit de base per a reivindicar i posar en valor la mem.ria dels menjars tradicionals de les comarques de la Marina Alta i Baixa. Generació rere generació, les dones s'han convertit en les artífexs del saber gastron.mic. Han sigut les creadores d'una gastronomia de proximitat que aporta els valors saludables de la cultura alimentària mediterrània i està basada en els productes aut.ctons i de temporada, dos dels elements que millor poden afavorir la biodiversitat i la sostenibilitat. D'ací la importància d'atorgar-les visibilitat i adaptar les seues receptes a les actuals recomanacions dietètiques i nutricionals. Es tracta de tornar a posar en valor el sabor de la tradició i poder reprendre referents que ajuden a alimentar-nos de manera més saborosa, saludable i sostenible.
