Curial, que procedeix d'una família humil, després de fugir de casa, entra al servei del marqués de Montferrat. Allá, la germana del marqués, la jove vídua Güelfa, s'enamora del jove i decideix ajudar-lo perqué pugui esdevenir un gran cavaller, un cortesá i un home important. Curial, amb l'ajut de Güelfa, no solament adquireix habilitat en l'ús de les armes, sinó que esdevé també filósof, músic i poeta. La novel·la és la crónica d'una ascensió social, marcada per la difícil relació de Curial amb Güelfa: Güelfa ajuda Curial i li exigeix, a canvi, fidelitat própia de la relació clássica entre senyor i vassall. Peró, a més a més, el considera prácticament com si fos de la seva propietat, ja que ella l'ha fet com és, i no está disposada a perdonar-li cap traïció, real o imaginária.
