Les inscripcions de les pintures gòtiques i renaixentistes tenen un paper fonamental en la gestació, recepció i comprensió de les obres dart. Tanmateix, la seua particular natura fa que siguen, en la major part de les ocasions, imperceptibles als ulls humans. Es planteja, doncs, la qüestió de quina era la raó de ser dels epígrafs pictòrics. Aquesta monografia parteix dels exemples proporcionats per la pintura valenciana dels segles XIII al XVI per a endinsar-se en un fenomen transversal a lart europeu des duna perspectiva àmplia, que va més enllà de les tradicionals divisions entre disciplines. Així, sestructura com una guia que tracta dexplicar tot el procés creatiu del programa epigràfic de les pintures, paral·lel a liconogràfic, cercant destablir-ne els fonaments qui eren les persones que intervenien en lelaboració i quina relació tenien amb la cultura escrita, quin cànon textual tenien al seu abast i quins elements paratextuals feien servir, la construcció els models dinspiració per al disseny, la definició del corpus textual i lexecució i la recepció dels textos quina funció tenien aquests epígrafs tant a linterior de la mateixa composició com en relació amb el públic. En definitiva, aquest estudi sofereix com una mena de vindicació dun dels elements més infravalorats de la pintura valenciana i europea.
