Miquel de Palol és un dels autors més originals i prolífics de la literatura catalana. Ho certifica la seixantena de títols que abraça la seva trajectòria literària o la nòmina de guardons amb què ha estat distingida i reconeguda arreu la seva obra. Una obra, cal dir-ho, que abasta pràcticament la totalitat de les formes literàries, des de la narrativa de ficció fins l'assaig. Dies Claríssims de Síria ens retorna el Palol poeta. Una veu lírica que, des de la publicació de Delta (1973), ha anat consolidant la seva potència expressiva i el seu magnètic poder de seducció. El volum que el lector té entre mans n'és la prova. A través de l'evocació, Palol, ens ofereix la imatge lumínica i, il·luminadora, d'un món en decadència i runa;la imatge en descomposició de l'ésser en el no-res: De sobte tots els morts són un de sol. La mirada crítica del poeta encanona els fluxos de la vida, l'ofec del desprodigi, l'acarnissament del temps devastador. Versos que esbudellen la realitat i qüestionen el miratge del viure. I tot i així, la vida, gent, la vida blava, la diadema blanca de la llum mediterrània. L'origen que és final. El final que va ser origen.
