Joan-Josep Sancho ens esperona en estos Dos pams de saó a recórrer lliurement alguns dels racons més amagats de la seua memòria. Des duna mirada respectuosa o crítica, de vegades irònica i sempre nostàlgica, ens ofereix textos variats que parlen damics, de viatges, de son pare i de sa mare, de la infància i de ladolescència, de la mili, de passatges escolars, danècdotes divertides Són històries que et desperten la curiositat, que tarriben al cor i que ajuden a valorar amb més intensitat les petites coses nostres de cada dia. Per tal de facilitar al lector una exploració conscient i profitosa, ha classificat els seus textos en quatre capítols, que ha batejat amb paraules ben nostres: espills, espurnes, plàtera i garrames. Mots que, com tants daltres, estan lluitant per sobreviure a la desmemòria o a la pressió daltres formes alienes a la nostra parla. Lestima activa pel català és una constant personal en tot allò que fa J.-J. Sancho. Són de destacar les imatges del prestigiós fotògraf Joan Gil Raga, que il·lustren la coberta i linici de cadascun dels quatre capítols que conté lobra.
