Aquest poema llarg, de 1756 dodecasíl·labs dividits en nou parts, és una meditació sobre el temps. No shi defensa cap tesi concreta ni es tracta de cap lliçó de filosofia tot i que lautor dialogui amb desenes de filòsofs i poetes;tan sols reflecteix allò que és propi duna meditació i teixeix preguntes i questionaments, dubtes i certeses, besllums i ombres. A propòsit del temps es transita per un colla de temes que a recer del ritme dels versos ens poden interpel·lar de nou: la percepció existencial de lésser, la sexualitat, la mort, el llenguatge i la creació poètica, lespiritualitat, el Cosmos,... Però sobretot aspira a desvetllar un dinamisme de reflexió amb la col·laboració dels receptors que, com sempre, tancaran lacte hermenèutic. Lautor els en dona les gràcies a lavançada.
