Al campus de la Universitat de les Illes Balears, tres vicerectors troben el cadáver del seu rector;fa olor de peix com si hagués estat potinejat per pegellides o tellerines o cavallets de mar. El cos, esquarterat, eixancat de dalt a baix, el localitzen els tres homes entre unes mates del campus, és un esquelet més camacurt que l'originari, amb els cabells més rinxolats que l'originari. El rector, en Colau Grimalt, era un intel·lectual sólid, un físic reconvertit en informátic per les exigéncies del temps, un home de gran vitalitat académica, que rendia culte a la veritat i als principis de l'objectivitat. Una consigna de la revolució del maig francés del 68, l'ennui est contrerévolutionnaire, sembla que va tenir poc o molt a veure en la seva mort. Del que va passar o no va passar en aquesta desaparició en parla la história d'El Clan de Sa Rápita.
