La poesia de Gemma Gorga és feta de tres elements que no solen confluir i que, per tant, provoquen la sorpresa favorable del lector: la profunditat de l'impacte de l'experiéncia que se'ns narra, la riquesa insólita de les imatges amb qué aquesta és recreada al poema i la posició ambigua de la veu que escriu [...]. Respecte a l'ús de les imatges, cal dir que la riquesa dels recursos de Gemma Gorga té dos substrats: la literatura i l'entorn més poc habitual de la vida diária [...]. Aquesta veu que ens parla ens sobta per la seva cruesa, per la seva crueltat, per la seva capacitat de dolor o de submissió.
