El meu germá persegueix dinosaures és una história intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i cómic alhora, dolÇ i personal, d'un tema d'interés social com és la síndrome de Down. Per a escriure-la, Giacomo Mazzariol no ha hagut d'inventar res. Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t'anuncien que aquest germá que vols, el tindrás i que será especial. Estás boig d'alegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni. Després ell neix i, de mica en mica, t'adones que sí, que és diferent dels altres, peró que de superpoders no en té. Al final descobreixes l'expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Haurás de passar l'adolescéncia per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic. Cada persona té un món únic a dins. Aquest és el de Giovanni. El meu germá persegueix dinosaures ha venut més de 150.000 exemplars només a Itália en un any. «Fet i fet, aquesta és la história d'en Giovanni. »D'en Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres. D'en Giovanni a qui agraden els dinosaures i el vermell;que va al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: "M'he casat". D'en Giovanni que balla sol al mig de la plaÇa, al ritme de la música d'un artista de carrer, i els vianants, un rere l'altre, es deixen anar i el comencen a imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar places senceres. D'en Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú se'n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts. »D'en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no en troba c
