A El temps robat Feliu Formosa escriu contra la fatiga, contra l'oblit, contra la pérdua i el desgast, contra el pes i tot del propi passat, que havia estat tan ofensivament vigorós. Per aixó és robat, aquest temps, i no retrobat com ho era per a Proust, perqué és una prolongació guanyada al precipici i contra la temptació mateixa de llanÇar-s'hi;perqué és un temps que fácilment, sense el solc que deixa en l'escriptura, podria no haver existit. Apunts miraclers, podríem dir-ne, sorgits en els confins del no-res.
