Per primer cop en català una de les veus més atrevides de la literatura europea, celebrada per la crítica per la seva força narrativa i mirada provocadora. Un èxit internacional: novel·la en flamenc traduïda a vint llengües · 55.000 exemplars venuts a Alemanya · Premi Sabam de literatura · Menció especial del Premi de Literatura de la UE. Com si Hemingway shagués assegut amb Kafka... Ens commou amb un domini absolut sobre les nostres expectatives. Denis Scheck, WDR3 Mosaik Hunter White, un ric novaiorquès i inversor de Wall Street, ha comprat un permís de caça per a un rinoceront negre, lúnic trofeu que falta al seu palmarès. De viatge cap a lÀfrica, el seu terreny de caça preferit, somia poder portar finalment a la seva dona el cap dissecat que tant desitja. Fill i net de caçadors, està orgullós de perpetuar les tradicions fair-play de la caça esportiva i convençut que participa en el bon funcionament dun ecosistema fràgil en benefici dels africans. Però quan uns caçadors furtius maten el rinoceront que li estava reservat, la seva frustració és immensa. Com a compensació, el seu guia de confiança, Van Heeren, li proposa una presa dun tipus molt particular... I quan en Hunter acaba acceptant, sap que ha traspassat un límit intolerable: la caça és oberta i ja no hi ha marxa enrere possible. El trofeués una novel·la colossal amb aires clàssics. Una mindfuck ètica. Dimitri Verhulst La vaig llegir fa més duna setmana i encara la duc a sobre. El trofeu és una proesa glaçant. Maud Vanhauwaert El trofeu és una oda a la natura salvatge que despulla les relacions colonials sota la forma dun thriller estremidor, en què les posicions de caçador i presa, de víctima i explotador, es desfan lentament abans dinvertir-se del tot. En la calor opressiva, els nostres prejudicis més persistents tremolen davant la màgia de lestil i de la trama. Le Suricate Potser laposta estèticament més agosarada és la novel·la El trofeu... un text narratiu aparentment realista però latentment grotesc.
