La societat medieval conviu i depèn dels animals. Els necessita per a les tasques agrícoles i per proveir de matèries primeres la producció artesanal;per la cacera senyorial i per l?ostentació dels grups socials poderosos;per a l?alimentació i per convertir-la en via de gradació social;per expressar el simbolisme religiós i, fins i tot, per proveir d?imatges mitjançant les quals canalitzar la crítica vers la mateixa societat. És l.gic que els manescals atenguessin els animals i que tota la població es ressentís si les epidèmies afectaven els animals. Atesa aquesta amplitud, és comprensible que l?estudi dels animals s?obri pas entre les vies de renovació historiogràfica.
