La poesia és un mossec. I el poeta palpa les escates de la béstia, tempteja els ullals i beu, adelerat, el líquid de les visions. Qui és mossegat entra en el domini de les il· luminacions i comparteix amb l'ofidi el símbol espiritual i la pols dels camins. Metáfora entre els esbarzers i les brolles dels mots. Peró també realitat. Perqué fa uns anys el nostre poeta fou mossegat per una cria de serp pitó en un petit accident que no tingué conseqüéncies físiques, peró sí li· teráries. Ritu iniciátic, bateig de versos, empremta i ensurt. L'escata i el vers n'és un resum. Aquí s'inicia l'obra". (Del próleg de Lluís Calvo).
