Funes és un escriptor que es fa gran i veu com el seu món s'ensorra, físicament i mental, però que, malgrat tot, no deixa d'escriure sobre el passat, el present i el futur amb una certa alegria. Un monòleg que ens interpel·la i ens obliga a pensar sobre el món en el qual vivim i el nostre paper com a individus. El jurat l'ha definit com una novel·la en què cal valorar el seu hermetisme i una escriptura aparentment automàtica, però utilitzada per mantenir l'atenció del lector en tot moment. Una novel·la que demostra intel·ligència i mestria i que impacta pel seu sentit de l'humor i les reflexions filosòfiques que se'n desprenen.
