El misteri de la generació ja no era més un misteri;tenia lloc allí, davant dels nostres ulls;podíem veure'l i observar-lo;podíem seguir-ne les fases pas a pas... Els óvuls s'estengueren com uns llavis petoners envers les espermes, aquestes s'hi aproparen i, com embriagues d'amor, s'hi deixaren absorbir i encloure;els tubs capil·lars, en virtut de la teoria del sifó, comenÇaren a transportar la fibrina, la lecitina i el sucre, i..., oh forÇa de la suggestió!, hi hagué un moment que va semblarnos a tots que el termóstat, les campanes de vidre, els dipósits de sucs alimentosos, tots els aparells i totes les llurs peces tremolaven de fruïció, frisaven, gaudien de la preséncia d'aquell acte. Nécia suggestió dels homes, que, malgrat llur ciéncia, no poden sostreure's a la idea de la influéncia del sistema nerviós en tots els actes vitals!... A Homes artificials, Pujulá ens presenta un científic entestat a crear una humanitat nova de superhomes que substitueixi la societat actual, decadent i corrompuda.
