Només llegir els primers versos d'Inici d'enyorança (o el mateix títol), i situats inicialment en l'escenari d'un hospital on es descabdellen les subtileses inimaginables davant el pare moribund, et reafirmes en el fet que res no és ver si no és viscut, com escrivia un poeta amic i com s'expressa l'autor en el poema que dona nom al títol: Ha estat necessari el dolor. La literatura de meravelles, d'increïbles fabulacions, ja sabem que són mera ficció, simples suplantacions i dissimulacions. El qui dol, el qui s'emociona, el qui es trasbalsa, el qui sent coïssor o cremor, el qui està enamorat i glateix bojament o es desamora amargament, quan fa poesia o s'expressa en tota altra forma artística no pot ùvolens nolensù disfressar el pathos del jo que sent amb la màscara del jo que parla.
