La Jamila viu amb la seva família política en un llogarret del Kirguistan. El marit, que com tots els homes ha estat reclutat per combatre l'enemic nazi, es recupera al front d'una ferida de guerra. El poble s'ha organitzat com a explotació agrària col·lectiva i la feina del camp recau sobre els infants, les dones i els ferits. La Jamila es passa el dia traginant sacs de gra des de l'era fins a l'estació del tren acompanyada del seu jove cunyat, en Seit, i d'un nouvingut mig coix i malforjat, en Daniar. En Daniar, de caràcter taciturn i solitari, no es fa amb ningú i és l'escarn de tothom, sobretot de la Jamila. En una vida quotidiana marcada pel compliment obligat dels costums i per llargues jornades de treball, les cançons són un bàlsam. Una nit, tornant a casa, la Jamila repta en Daniar a cantar, i tot d'una ell trenca el silenci i encisa els seus companys amb un cant lluminós que penetra l'estepa i el bosc. I nit rere nit el veritable Daniar es va revelant a través de tonades antigues que evoquen la terra, el paisatge, la unió dels pobles i la bellesa del món, alhora que desperten en tots
