Travessar un llindar és llançar-se a l'aventura, per. també és tornar a casa. Són petites fronteres quotidianes de les que depèn l'ordre del món. ¿Per. què passa quan es difuminen les línies que separen la raó i el deliri, la salut i la malaltia, la ficció i la realitat, l'obsessió i l'equilibri? Aquest recull de contes ens proposa (tempta) a instal·lar-nos-hi, caminar per aquests llindars imprecisos per on habiten una colla de personatges [duaners excèntrics] ocupats a fer caure les coses d'una banda o de l'altra, o a fer-les girar sobre si mateixes.
