«Només ho vaig començar a entendre quan la vaig veure al taüt. Només quan vaig veure la seva cara morta, vaig entendre tot el que havia fet.»La melodia resultant de la conjunció entre violí i el piano de la sonata de Beethoven, que transita des de l'excitació incontrolable fins a la pesantor, podria composar el fris pulsional de Pózdnixev, el protagonista del relat, que mentre viatja en tren acaba confessant a un desconegut l'assassinat de la seva dona i descrivint minuciosament el martiri de la gelosia que el va corroure. Llegir la Sonata de Tolstoi porta a escoltar d'una manera diferent la sonata de Beethoven. Acompanya l'edició l'epíleg que Tolstoi va escriure per desenvolupar i aclarir alguns temes presents al llibre i centrals del seu pensament, com ara els ideals morals als quals l'ésser humà ha de tendir i la seva perspectiva sobre l'amor i com era mal viscut i entès en la seva societat.
