El 1887, quan Eduard Toda va desembarcar a Sardenya, feia més de cent cinquanta anys que les relacions entre Catalunya i lAlguer estaven trencades. Al Principat, el record duna vila on es parlava català a lilla, ara italiana, pràcticament shavia esvanit. Van ser la Renaixença i el procés de redescobriment de les glòries del passat que van portar la intelectualitat catalana a fixar-se en lantiga possessió de Sardenya, i en especial en lAlguer, i per això Toda va demanar la plaça de vicecònsol a Càller. La idea era estudiar la petjada catalana a lilla i visitar la vila de lAlguer, amb la qual hi havia una prima correspondència i despertava un fort interès. El resultat fou LAlguer. Un poble català dItàlia, que va servir per recuperar el coneixement de la vila després dun llarg oblit. Retratant-la tal com la va trobar, Toda nexplica els costums, lestat de la llengua, la història i larquitectura, i mostra ladmiració per la pervivència de la catalanitat. Segurament, però, la funció més important daquest llibre fou la de revifar la relació amb la localitat catalana i afermar la consciència de la dimensió marítima del país, fent virar la mirada dels catalans cap a lhoritzó mediterrani.
