Larquitectura dels nostres dies parteix duna veu ficcionada, la dun home en letapa de la vellesa, per indagar en la història dun matrimoni comú i, alhora, dialogar amb el possible, però inaprehensible, sentit de la vida. Aquesta veu, que sexpressa a través de la poesia, però també per mitjà de monòlegs, sestà acomiadant de la seua dona. Limminent final ho precipita tot;per tant, en poques hores, les que se succeeixen entre un divendres i un diumenge, convé posar-ho tot sobre la taula i reconstruir la casa. Com ha estat la nostra vida De què ens penedim Què mereix ser celebrat Què deixarem en aquest món quan ens morim
