El gal més famós (per davant d'en Vercingetórix, malgrat la História) deu una part de la seva glória als romans. Sense aquests enemics formidables, l'Astérix no hauria viscut unes aventures tan impressionants i trepidants. I resulta que els romans parlaven llatí, cosa que no han passat per alt els autors d'Astérix. Per aixó han esquitxat les seves históries amb expressions sovint signades pels més grans poetes de la Roma antiga. Amb el suport absolut de Juli César i la complicitat del pirata llatinista Trespotes, aquest llibre proposa una apassionant interpretació de les expressions, amb el sentit de l'humor de l'Astérix i l'amor al llatí. Així doncs, asterixófils de totes les edats, enamorats de la llengua i esperits curiosos, Sapere audete, atreviu-vos a saber, com deien Horaci i Kant (no a la mateixa época). I Mementote ridere, no us oblideu de riure, com hauria pogut dir Goscinny.
