Un himne a la solidaritat i l'esperança on Colombani dóna veu a les vencedores an.nimes de la hist.ria. Considerada un homenatge al poder aclaparador de les dones, La trena ha esdevingut un best-seller internacional del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars només a França. Després de l'èxit d'aquesta primera novel·la, Laetitia Colombani torna amb un relat vibrant i colpidor en el qual presenta la hist.ria de dues figures excepcionals nascudes amb un segle de diferència, per. que comparteixen un mateix escenari: el Palau de la Dona. Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera com a advocada: els seus somnis, els seus amics i els seus amors, fins que un dia s'ensorra i se sumeix en una profunda depressió. Per ajudar-la a recuperar-se, el metge li aconsella que faci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba per internet un anunci que desperta la seva curiositat i decideix interessar-s'hi. L'envien a una llar per a dones amb greu risc d'exclusió social, on té problemes per relacionar-se amb les residents, que d'ntrada es mostren distants i esquives;per. a poc a poc anirà guanyant-se la seva confiança i descobrirà fins a quin punt vol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l'Exèrcit de Salvació a França, vol oferir un sostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquesta finalitat, el 1925 comença a recaptar els fons necessaris per comprar un hotel monumental, i només un any després el Palau de la Dona obre les seves portes. El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ens convida a entrar-hi per descobrir la dura realitat d'aquelles que hi viuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la seva empatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència d'aquestes persones invisibles per a la societat. La crítica ha dit... «Amb un mèt
