«No deus voler passar-te tot lestiu entre llibres », em va preguntar l'orientadora de l'institut, com a tanca ment dun discurs que, lluny de motivar-me, em feia badallar. Vaig esbufegar en silenci, tot i que, entre pensaments, em preguntava si res podria fer-me més feliç. Però clar, no parlàvem dels mateixos llibres. Ella es referia als de text de 4t d'ESO, el curs que, si seguia així, estava a punt de suspendre. Sempre havia estat la bona noia, aplicada i invisible, però aquest any tot semblava un caos. Els meus amics em feien nosa. El meu pare vivia amb una altra dona a lAlta Garrotxa, i ara esperaven un fill. I, com a sorpresa final, la mare també tenia nova parella. Tot semblava conspirar per torturar-me.
