Lexoesquelet és larmadura exterior del cos dun animal, lossamenta que li serveix de protecció. Les formigues, les aranyes i els centpeus són algunes de les criatures que tenen aquesta mena desquelet. En el present poemari, lanatomia dels textos també són la carcassa dun cos amb una arquitectura pròpia i visible, una estructura interior que alhora és un paisatge exterior. Aquest és el viatge duna veu que il·lumina els límits duna corporalitat en moviment, entre la revelació i el misteri. Jèssica Ferrer Escandell traça les coordenades duna geografia poètica que sobre com un ventall de possibilitats. Busca en les paraules la densitat i la porositat dels ossos, la memòria, laixopluc. Aquí la forma, lofrena, la insistència, la mobilització, la indocilitat i la cura són algunes de les claus daccés per a aquesta llar col·lectiva que sanhela: una interioritat compartida, un espai sense arrels, la promesa que tots els racons puguin ser casa". FLOR BRAIER
