El Llibre de meravelles és una ambiciosa novel·a didáctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Félix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distáncia que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. El terme medieval "meravella" fa referéncia a aquest esbalaïment de Félix davant de les variades formes del mal, peró també designa l'entusiasme positiu del viatger quan assoleix aspectes de la veritat per boca de filósofs i ermitans que dialoguen amablement amb ell. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perqué s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Félix. El llibre VIII traÇa un mapa complex dels trets físics i morals de l'home, i es complementa perfectament amb els dos llibres següents, el IX i el X, que tracten sobre la glória del paradís i la pena de l'infern respectivament.
