Som en una época en qué les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnológics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinámica de l'esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual. Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d'imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present;ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbólica, i aquest assaig n'explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada. Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemónics neoliberals i a l'individualisme extrem que resulta de la mercantilització de la mirada. I obre camins, des de práctiques que sorgeixen als marges de les inércies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessária reapropiació compartida de l'espai públic.
