Aquest llibre, per a mi el més rodó i contundent dels reculls poétics del Roc, té sobretot tres virtuts. La primera, el sentit del joc i la ironia, que defugen per tant el transcendentalisme peró que alhora, i sota la lleugeresa aparent, també saben esquivar la trivialitat;la segona, el domini de la forma, un excel·lent vehicle per al joc lingüístic i l'estirabot amb grácia. La tercera virtut té molt a veure amb la ja citada novel·la Austrália: l'autocrítica, present a tot el recull i, de manera molt marcada, en el final de molts dels sonets." (Del próleg de Josep Maria Ripoll)
