De quantes maneres diferents es pot escriure la mateixa hist.ria? Cinc? Deu? CENT? En aquest llibre, l'autor s'ha imposat fins a 116 construccions diferents. El punt de partida és simple, banal, amb un punt de surrealista i tot. Per què? Doncs perquè del que realment es tracta aquí és de jugar. De vegades forçant la gramàtica, d'altres, la sintaxi. A voltes parteix de figures ret.riques o bé de diversos tipus de text. Recorre també un ampli període temporal passant del català antic al rabiosament actual, gens normatiu. Sense oblidar la ideologia, el to o els camps semàntics que ens endinsen en terminologies diverses. De tant en tant, fins s'imposa algun repte particular (sense la segona vocal, amb cent paraules exactes...). El que importa de veritat és jugar, divertir-se... i que funcioni, és clar. I per què aquest joc? Doncs... Per què no?
