A més a més de fer un repás a la tradició artística del silenci, aquest assaig comenta les diverses funcions que duu a terme en la poesia, tot intentant d'aclarir quines són les causes i incitacions d'aquesta complementarietat: místiques, filosófiques, lingüístiques, polítiques i culturals. Mostra la necessitat del silenci a la creació poética en qualitat de punt de partida i de sortida, i reflecteix la seva condició d'ingredient, potser essencial, del mot poétic. Analitza tot seguit els recursos més habituals de la poesia i el silenci i, més particularment, de la poesia del silenci. Els darrers capítols ressegueixen la lírica catalana actual a fi d'observar el paper que el silenci hi té en qualsevol dels seus sentits figurats
