Presentem el segon volum de l’edició de la poesia completa de Francesc Vicent Garcia, juntament amb Fontanella, el poeta més important del Barroc català i el més popular de tots. Aquest segon volum conté la resta de poesia original del rector: romanços i altres formes mètriques. Entre els romanços, hi ha alguns dels poemes més populars i més divertits del Rector. Fins ara no existia una edició comentada de les poesies del primer dels autors barrocs, i només se’n trobaven les obres en antologies o edicions que reproduïen l’edició prínceps, de 1703. Garcia va escriure uns cent seixanta poemes, una obra de teatre (la Comèdia de Santa Bàrbara) i un sermó en prosa. La major part d‘aquests poemes són de caràcter satíric i burlesc i segueixen el corrent poètic del conceptisme hispànic. El seu estil busca, sobretot, sorprendre amb associacions d’idees inesperades o conceptes que obliguen el lector a esmolar l’enginy. També utilitza tècniques i figures retòriques que posen de manifest les ambigüitats del llenguatge, com les paradoxes, els oxímorons i les dilogies (paraules de doble sentit). Les imatges que fa servir acostumen a remetre a la seva realitat quotidiana, així com a la tradició clàssica. La gamma temàtica de Garcia va força més enllà del tractament de l’amor, en les seves diferents formes i conseqüències. Per exemple, com a bon poeta barroc, també parla de literatura. Ho fa quan se sorprèn de l’abundància de poetes de l’època, quan es riu del lector o d’ell mateix, o quan rebutja explícitament les convencions literàries del seu temps, especialment les metàfores estereotipades que es feien servir per descriure la bellesa femenina. Així mateix, el veurem arrencar un somriure al lector amb ocurrències construïdes entorn dels elements més diversos del seu entorn més proper: un bandoler famós, un bevedor d’aiguardent, frares i monges de moral relaxada, la majordona, o l’escolà que va tenir al seu servei i que va morir molt prematurament. La idea del desengany del món,
