Josep Ballester traça una cartografia íntima on la fragilitat humana es troba amb la força indòmita del desig i la paraula.PREMI MARIA BENEYTO DE POESIA EN VALENCIÀ Quan tanque els ulls fa un viatge per les ombres i les llums de lexistència: la bellesa que resisteix, la memòria que sesquerda, la mort que ens interroga i lamor que persisteix malgrat la desfeta. Entre paisatges ferits, jardins secrets i deserts inclements, Josep Ballester traça una cartografia íntima on la fragilitat humana es troba amb la força indòmita del desig i la paraula. Cada poema és una ferida i una esperança, un miratge que ens interroga: què queda quan tot sesvaeix
