El novè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari baleàric, aquest, de summa importància, ja que és el que documenta, per primer cop, l’ús de la salsa maonesa (i demostra que no és d’origen francès, com algun cop s’havia volgut fer creure). Al manuscrit Caules la salsa maonesa encara s’anomena en menorquí salsa de peix crua. De moment, és la redacció del mètode d’elaboració més antiga localitzada. És molt possible que se servís tant com a acompanyament del peix com per al bullit o amb la carn del pollastre. Aquesta versió seria la que es publicaria després a França el 1811 com poulet mayonnaise El receptar, d’autor desconegut, conté 251 receptes de tot tipus d’ingredients i un exemple d’àpat amb servei a la francesa per a l’ús d’una família molt benestant de Maó amb connexions culturals amb diferents països del món, i pretén ser una obra útil per a la pràctica culinària d’una cuina adaptada a les necessitats i aspiracions d’una classe social mitjana/alta menorquina al voltant de l’últim terç del segle XVIII. En aquest sentit, la prioritat era oferir, de forma pràctica, les indicacions dels ingredients i dels processos necessaris per elaborar cada una d’aquestes receptes.
