Les comarques de la diòcesi de Tortosa acullen contemporàniament la varietat geogràfica tortosina de la llengua catalana. En làmbit comunicatiu, la cruïlla diocesana ha propiciat un trànsit amable a una llengua que, en la seua varietat occidental, discorre des de les valls andorranes fins a Guardamar de Segura. Escapçada administrativament en tres autonomies, lantiga comunió antropològica dels seus habitants avui rep pressions de signe diferent, que qüestionen seriosament la continuïtat sense estridències dels parlars referits. El llibre posa la lupa sobre la dinàmica sociolingüística en lepicentre de la comunitat lingüística.
