Danècdotes de la mili sen poden explicar moltes, però el servei militar obligatori no era una anècdota. Era una imposició forçada de lEstat per «servir» la «pàtria», que prenia als joves un temps preciós de la seva pròpia vida. Un impàs forçat, en el qual lEstat adoctrinava en idees «militaristes», masclistes i dexaltació al dictador. Josep Santesmases i Ollé va fer el servei militar entre labril de 1973 i el juny de 1974. «Què hi fèiem set o vuit-cents xicots, a Lanzarote Què defensàvem A qui i a què servíem», es pregunta lautor. Les explicacions sinceres de Josep Santesmases revelen que el pas per lexèrcit no servia per uniformar el contingent, ja que aquesta missió resultava fracassada si el jove era conscient duna nacionalitat alternativa. Santesmases, quan escrivia en català i demanava la tramesa dOriflama i altres publicacions de casa nostra, quan congeniava amb altres soldats de làrea lingüística, no responia a la clau unificadora dels que pontificaven allò de l«Una, Grande y Libre».
