Amb aquests relats, históries novel·lades, l'historiador Pere Ferrer pot acontentar la seva obsessió per donar a conéixer el nostre passat, més enllá dels reduïts cercles académics. A pesar que els relats són autónoms i tenen un perfil propi, el conjunt és unitari grácies al context históric que actua d'aglutinador. L'obra narra fets colpidors que transcorregueren en el decurs dels anys de la postguerra (1939-1952). A mesura que s'avan¡Ça en la lectura, es va fent nítid el retrat d'un període marcat per la miséria moral, per la divisió entre els guanyadors i perdedors, per la fam, per la repressió, per la por, per la corrupció... Els relats, tenyits de sarcasme i d'humor ácid, es van configurant dins la foscor en qué va quedar embolcallada la "nova Espanya" després de l'eclipsi de llum que provocá la guerra. Són históries d'amor en temps de magror, de prostitució per fam, de contraban, d'estraperlo, d'honor i de vergonya. Els protagonistes en són les dones que no es volen doblegar davant la submissió que els imposa el sistema i prediquen els capellans;els contrabandistes, els estraperlistes i guárdies civils units per sobreposar-se a la miséria;un mestre d'escola falangista i gent sense história.
