Una nena es passeja per un bosc. Observa els arbres, la natura. Un cop a casa, la llum de la posta de sol s'escola pels vidres. El bosc segueix allà, dins i fora, i vol jugar amb ella. A l'hora del bany, del sopar, del descans i el somni, la natura aconsegueix esmunyir-se a l'interior de la llar per recordar-li, de forma subtil, meravellosa i màgica, que sempre és allà: a la cadira de fusta que ens sosté, a l'aroma del pa calent, als refilets, als xiulets del vent i, fins i tot, al «suau pes del nostre gat». Deborah Underwood narra amb senzillesa i claredat una hist.ria que és alhora intimista i reveladora. El seu lirisme s'entrellaça amb les evocadores il·lustracions en tinta i aquarel·la de Cindy Derby, per construir un cant a aquesta natura que som, malgrat els murs. No hi ha bosc ni ésser viu aïllat: «On ets tu? El bosc espera».
