Després d'una catàstrofe apocalíptica, una supervivent -la veu poètica- sent propera la fi de la seva existència. En les que creu que poden ser les seves darreres hores i davant la possibilitat que sigui ella el darrer ésser humà, reflexiona sobre les causes del cataclisme provocat per l'humà. Al llarg dels XVII cants de què es composa l'Oratori, el subjecte poètic medita sobre la naturalesa humana, el patriarcat i la idea que l'ésser humà s'ha fet de Déu, adaptada a les seves necessitats. El seu desig -la seva esperança-: que algú altre sobrevisqui i les seves paraules li siguin un llegat d'aprenentatge.
