Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal. Visc, i visc, i visc és un llibre de memóries, peró un llibre de memóries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en qué la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem a l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista;és mare, viatjera, escriptora;ara está enamorada, i ara amb el cor trencat, o solitária, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllá de les seves experiéncies, espléndidament narrades, el llibre ens interpella profundament: qué faríem si la nostra vida estigués en perill Com reaccionaríem I qué estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori / testimoni de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existéncia i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni véncer, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.
