L'arada i l'espasa

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A L'arada i l'espasa, els habitants de Ialós sembla que poden respirar tranquils després de l'arribada de l'exèrcit britànic i el final de la Segona Guerra Mundial. Però aviat ressona de nou el fragor de les armes. En el buit de la postguerra, els feixistes prenen el poder i grups de partisans resistents, que ja van combatre contra els nazis, s'hi enfronten. La família d'en Minos, el nen protagonista de la trilogia, emergeix en primer pla: el padrí Stélios, narrador d'històries i anècdotes sense fi;el mestre alliberat de les presons nazis que per fi es pot reunir amb la família, en Minos i el seu primer amor per una nena jueva, la Rebeca;els germans grans, que fugen a les muntanyes per unir-se a la resistencia contra el feixisme, i la mare, el valor i la fortalesa de la qual és el suport de tots ells.