Potser no hi va haver mai primavera

Novel·la detectivesca sobre una conspiració feixista contra la República amb la participació del Vaticà.Novel·la d’intriga històrica que abraça els anys de la República espanyola, un període amb tantes esperances com incerteses. Vint anys després dels fets és narrada en primera persona per un periodista inquiet i habitual de la vida nocturna de la ciutat. La novel·la s’inicia amb la troballa d’un cadàver en una habitació de l’Hotel Ritz. El mort és un industrial rellevant i qui troba el seu cadàver és la seva amant, esposa d’un altre industrial barceloní. Sorprenentment, l’hotel no denuncia la mort, però tanmateix, s’inicia una investigació privada que relaciona l’atemptat amb un complot de polítics, espies i membres de l’Església catòlica que volen dinamitar la República espanyola. L’autor treballa amb fets reals i personatges històrics tan diversos com Francesc Cambó, el bisbe Irurita, el banquer Joan March, el papa Pius xi, però també Carlos Gardel, Margarida Xirgu i l’activista anarquista i actriu trans coneguda com a Flor de Otoño. Entre els escenaris d’aquesta primavera republicana amenaçada hi ha la Barcelona obrera del Poblenou, la burgesa de Sant Gervasi, però també Madrid, Roma i els passadissos del Vaticà.