Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre

En la poesia que el lector té entre les mans, poderosament intuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cada síl·laba batega oberta, sense límits, respira amb l'alenada sensual i pura de totes les cordes del sensori. Un espai, en definitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeria poètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret i l'abstracte en versos tallants, vivíssims. Els seus versos, cisellats, punyents, flueixen tendres i alhora enverinats com la saba de l'escorpí. Poques veus poètiques d'avui, i no només parlo de les que ho fan en llengua catalana, atresoren la força imaginativa de Vicens, capaç d'hibridar la narració més humil i realista de la vida amb el misteri de l'esclat d'una flor;poques, també, contemplen una intensitat tan despullada, sotsobrant i demolidora com la que fa niu a la mar dels seus versos. Endinseu-vos-hi doncs, salpeu a la recerca de desigs i naufragis. Només aleshores coneixereu de deb. què és la veritable poesia. (Del pr.leg de Jaume Pont).