Tabernacle

Tabernacle aplega tres reculls de poemes que comparteixen el fet amorós i la transcendència mística: una vivència que ens manté enjòlit, com un sospir que s'obri a l'eternitat, una plenitud en la fusió retrobada, de manera que la vivència amorosa és un tema primari i essencial que entronca amb les manifestacions més antigues de la literatura. Així, el conjunt del llibre parteix del convenciment que l'amor és un dels elements centrals del dir poètic. De vegades com llampecs enlluernadors i de vegades com el llarg vessament dels rius a la mar, els seus poemes recorren, des de la trobada fulgurant de l'enamorament, avançant des del desig i la passió i el lliurament constant, el camí dels amants envers la fusió. L'amor com un repte fràgil subversiu que exigeix una permanent renovació des de la sensualitat i el compromís. Un corrent d'aigua fresca, talment la poesia es resol també en paraula viva.